Introducció

La disfàgia és un símptoma que fa referència a la dificultat del pas de l’aliment de la boca a l’estómac.
En malalts neurològics, gent gran o persones institucionalitzades, la seva prevalença pot oscil·lar entre un 30 i un 60%.
La disfàgia orofaríngia és la més prevalent, el 80% dels casos, i pot causar desnutrició fins a un terç dels pacients que la pateixen, com a conseqüència d’alteracions en l’eficàcia del transport del bolo, i ocasionar alteracions en la seguretat de la deglució fins a dos terços dels pacients que la presenten, amb un elevat risc de pneumònies per aspiració i infeccions respiratòries.
Objectius

Generals
Aprofundir coneixements en el diagnòstic de la disfàgia I el tractament.
Millorar la capacitat de la infermera en la realització del Mètode d’exploració clínica del volum de viscositat (MECV-V).
Actualitzar coneixements en les tècniques per adaptar l’alimentació de la persona amb disfàgia.
Actualitzar coneixements en la nutrició enteral per a que sigui una via d’alimentació segura.

Continguts

Trastorns de la deglució
Diagnòstic i tractament de la disfàgia. Criteris de derivació.
Maneig infermer de la disfàgia
Alimentació bàsica adaptada
Nutrició enteral: vies d’accés, formes d’administració, administració de medicaments.

Metodologia

Classe magistral amb suport de vídeos i casos clínics.