- L’AIFiCC alerta que el dèficit de desplegament de l’especialitat limita la capacitat de resposta de l’atenció primària
Catalunya està formant infermeres especialistes en infermeria familiar i comunitària que, en molts casos, no poden exercir plenament les seves competències dins del sistema sanitari, una situació que evidencia disfuncions estructurals en el desplegament de l’atenció primària.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “La Enfermera Familiar y Comunitaria: pieza clave para la sostenibilidad y liderazgo de la Atención Primaria en España”, elaborat per la FAECAP (Federación de Asociaciones de Enfermería Familiar y Comunitaria) amb la participació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), entre d’altres.
El document posa xifres a aquesta problemàtica: el Sistema Nacional de Salut ha invertit 429 milions d’euros en formar prop de 8.000 infermeres especialistes, però una part significativa no disposa de places específiques ni del reconeixement necessari per desenvolupar la seva especialització.
Fuga de talent i pressió assistencial
Aquest desajust contribueix a la fuga de talent i a la tensió del sistema. El 2025, 1.500 infermeres van sol·licitar certificats per treballar a l’estranger, una tendència que també impacta Catalunya i que posa en risc la capacitat del sistema per retenir professionals qualificats.
Alhora, la manca de desplegament de l’especialitat limita la capacitat resolutiva de l’atenció primària en àmbits com la prevenció, el seguiment de pacients crònics o l’atenció domiciliària, incrementant la pressió sobre altres nivells assistencials.
“Estem formant professionals altament qualificades que després no poden desenvolupar tot el seu potencial dins del sistema. Això no només és una pèrdua de talent, sinó també una oportunitat perduda per millorar l’atenció a la ciutadania”, assenyala Emi Camprubí, presidenta d’AIFICC.
Lluny dels estàndards europeus
L’informe situa la ràtio d’infermeres d’atenció primària en 0,7 per cada 1.000 habitants, per sota dels estàndards europeus (entre 1 i 1,2). A aquest ritme, es calcula que es necessitaran entre 22 i 29 anys per assolir la mitjana europea, fet que evidencia la necessitat d’accelerar reformes estructurals.
Un desplegament encara insuficient a Catalunya
Tot i alguns avenços, des d’AIFiCC s’assenyala que a Catalunya el desplegament de l’especialitat continua sent parcial i desigual, sense una traducció generalitzada en places estructurals, categories professionals específiques o circuits de contractació propis. “Si no situem la infermeria familiar i comunitària al lloc que li correspon, el sistema continuarà funcionant amb ineficiències i amb una pressió assistencial que anirà a més”, afegeix Camprubí.
Reforçar l’atenció primària passa per la infermeria
L’informe defensa que el futur del sistema sanitari passa per enfortir l’atenció primària amb més capacitat resolutiva i una visió proactiva, especialment davant l’augment de la cronicitat i la complexitat assistencial.
En aquest escenari, la infermera familiar i comunitària és una figura estratègica per millorar la qualitat de vida de la població i la sostenibilitat del sistema.
Des d’AIFICC es reclama avançar de manera decidida en el desplegament real de l’especialitat a Catalunya i en el reconeixement de les seves competències, inclosa la prescripció infermera, com a elements clau per transformar el model assistencial.
