Impotència

Impotència és la paraula que em ve al cap quan penso en la pandèmia, pandèmia a la qual ens estem enfrontant des del mes de març, mesos en què bàsicament hem treballat només per la pandèmia.

Estem en una carrera de fons que no té meta perquè no sabem quan es podrà controlar aquesta situació, no et pots permetre un espring perquè pots caure i qualsevol caiguda suposa menys mans per treballar, mans que són indispensables en aquests moments. Una carrera on no veus la meta, on no pots parar i has d’estar preparat en tot moment.

El mes de juny ens va donar una petita treva on vam recuperar alguna de les agendes per visitar a les persones no Covid o no urgents que ho necessitaven, però va durar poc, la segona onada que s’esperava al setembre es va avançar. Al juliol vam veure com tornaven a augmentar els casos de la covid19, de nou la nostra activitat es va centrar bàsicament en l’atenció a la covid19, en la detecció ràpida dels pacients realitzant les PCR i, en la detecció i seguiment dels contactes.

Tot i haver patit els mesos de març i abril no va servir per preparar-nos per una nova onada, ens ha vingut amb una deficiència de planificació i de recursos repercutint en l’atenció de les persones que veuen com les demandes no urgents se segueixen posposant.

I ara la resposta a les preguntes que es fa la població:

Per què els centres d’Atenció Primària semblen buits?
Perquè els professionals estem fent molta atenció telefònica, estem fent una mitja de 30-50 visites telefòniques al dia cada professional, a través de les visites telefòniques es poden atendre moltes consultes, de fet és un objectiu que teníem abans de la Covid, i la Covid ens ha obligat a imposar-ho.
Si tots estiguéssim visitant presencialment tot, els centres estarien plens de persones, no es podrien mantenir les mesures de seguretat. Això no vol dir que només fem visites telefòniques, aquelles visites que s’han de fer presencials els veiem al centre, d’aquesta manera regulem l’afluència del centre i el deixem per aquelles persones que ho requereixen, intentem que l’espera a la sala sigui el menor temps possible, que no vegis a ningú no val dir que no s’estigui visitant, segurament hem vist a moltes persones abans.
La trucada del professional sanitari és una visita, molts problemes es poden atendre per aquesta via, ajudant a disminuir la mobilitat de la població i per tant la infecció de la Covid.

Per què no podem atendre a aquelles persones amb patologies que abans veiem a la consulta?
Perquè hem hagut d’assumir tota l’atenció a la Covid, la realització de totes les PCR de la comunitat, a les persones amb símptomes i aquelles que s’han fet de cribratge, fem el seguiment de totes les persones amb Covid, hem estat fent de rastrejadors, detectant tots els contactes estrets i fent les corresponents PCR, revisant els resultats de totes les PCR i informant-les.
Tot això des del mes de juliol, mes on molts professionals començàvem les vacances, unes vacances molt necessàries, feina que hem fet amb una plantilla mínima.

I al setembre?, al setembre que comencem a estar la majoria dels professionals. Comencen les escoles i afegim a la feina que tenim la gestió de la Covid a les escoles.

Els professionals contractats no són proporcionals al volum de feina que se’ns ha augmentat, l’única forma que tens d’afrontar-ho és a costa de disminuir el temps dedicat a les persones no Covid.

Cada dia sents la impotència de no poder fer allò que t’ha fet estar en l’Atenció Primària, la promoció i prevenció de la salut, estar al costat de la població per prevenir l’aparició de malalties o les seves complicacions, fomentar els hàbits saludables, seguiment de les persones fràgils, aquest objectiu ha quedat relegat. Només espero poder atendre novament a les persones fràgils, a les persones amb malalties cròniques, als adolescents en les escoles, als pacients crònics complexos, als pacients domiciliaris, als cuidadors, l’atenció comunitària, etc., a sentir-me novament com infermera d’atenció primària, que està al costat de la població, detectant les seves necessitats i acompanyant en el procés de malaltia.

Ester Giménez i Pérez
Infermera d’Atenció Primària
CAP Terrassa Nord
Consorci Sanitari de Terrassa

Associat i aprofita tots els avantatges

Rebràs informació, novetats i notícies. Tot relacionat amb l’associació.

© All Rights Reserved. Dissenyat per    Magnore