Reflexions d’una tutora, conseqüències més enllà de la Pandèmia

La Pandèmia de la COVID19 ha provocat multitud de situacions excepcionals en el món sanitari. També en la funció docent i formativa de la nostra especialitat, Familiar i Comunitària (FiC).

Cal recordar que les actuals Infermeres Intern-Residents (IIR) en FiC fan front a la pandèmia en primera línia de treball, tant des dels centres de salut com en altres dispositius. Tot i que estan guanyant un bagatge en com actuar i adaptar-se a condicions tan excepcionals, també estan perdent accions cabdals en la seva formació com a IIR FiC (les compreses en el pla formatiu del juny de 2010, BOE 157).

Els dispositius assistencials s’han hagut d’adaptar a maneres diferents d’atenció, prioritzant l’atenció no demorable, però deixant de banda les activitats preventives i de promoció de la salut, el seguiment de crònics, proves i tècniques anul·lades (tant de cribratge com terapèutiques no urgents), projectes comunitaris, intervencions educatives individuals i grupals… 

Els equips (i les residents) han deixat d’assistir i organitzar activitats formatives i docents, bàsiques en el desenvolupament de l’especialitat. S’han ajornat o aturat els projectes de recerca, tant el seu Treball Fi de Residència com altres projectes d’investigació per a Jornades o Congressos científics, també ajornats o anul·lats.

“La tutora de l’Especialitat FiC té la missió de planificar i col·laborar activament en l’aprenentatge dels coneixements, habilitats i actituds d la resident per tal de garantir el compliment del programa formatiu de l’especialitat. La principal funció de la tutora és la d’acompanyar a la resident en el seu aprenentatge, essent responsable del seu procés formatiu i d’afavorir l’autoaprenentatge, l’assumpció progressiva de responsabilitats i la capacitat investigadora de la resident.”

Llegint això, ens plantegem les mancances formatives que han patit o pateixen les nostres residents, per una causa noble i justificada, com és la Pandèmia, però no podem obviar tot el que han perdut pel camí. Està clar que en la seva pràctica diària, no s’ha pogut assegurar l’acompliment del pla formatiu ni, en tots els casos, s’ha pogut fer supervisió del seu progrés. És una realitat que ens pesa com a tutores.

Tot i que hàgim mantingut amb la resident un contacte continu i estructurat, tot i que hàgim intentat que no perdessin la seva acció, orientada per principis i fonaments científics, humanístics i ètics, potser alguns han aconseguit viure aquesta etapa de la seva Residència mantenint i incorporant en la seva pràctica aquests trets bàsics de la nostra especialitat:

  • Pensament interdisciplinari.
  • Actuació multiprofessional i en equip.
  • Participació activa de les persones a les que atén.
  • Visió holística de l’ésser humà en la seva relació amb el context familiar, social i ambiental.

Són moltes les residents que viuen aquesta dualitat de guany (en experiència vital excepcional) i pèrdua (de la seva tan lluitada residència). Des del nostre sentiment com a tutores, volem transmetre-us que també la sentim. Però que haurem d’aprendre del viscut i treure’n el millor rèdit. Us animo a ser positives i a seguir creixent en el que us quedi de Residència.

Gemma Amat i Camats.
Tutora de l’Especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària.
ABS Balaguer, Lleida

Associat i aprofita tots els avantatges

Rebràs informació, novetats i notícies. Tot relacionat amb l’associació.

© All Rights Reserved. Dissenyat per    Magnore