22/06/2016


AIFICC entrevista la Dra. Lydia Riba, infermera.

AIFICC entrevista la Dra. Lydia Riba, infermera.

AFiCC entrevista Lydia Riba, infermera, amb motiu de la finalització de la tesi doctoral titulada "Registre i valoració de les creences i valors al pla de cures: percepció d’infermeres d’atenció primària de l’ Institut Català de la Salut".


Lydia Riba Va estudiar Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) a l’hospital del Nen Déu a la ciutat de Barcelona (1965). Va fer les pràctiques a l’Hospital del Mar,  aleshores conegut com hospital d’infecciosos. Col·legiada amb el No. 02505.

Va començar a treballar com infermera a la Residencia Francisco Franco, avui Hospital de la Vall d’Hebron. Més endavant va estar tretze anys inactiva com infermera. La seva vida professional la va tornar a emprendre a l’any 1982, incorporant-se al CAP Manso. Ella destaca aquella època com canvis: “molt importants, entre ells, la nova diplomatura d’infermeria; la reforma de l’atenció primària; noves maneres d’enfocar la gestió de les cures i la implementació dels registres informatitzats. Vaig participar d’aquesta inquietud que, poc a poc, anava transformant el col·lectiu infermer.  Ens calia treballar molt”.


L’any 1992 es va assentar dins d’un EAP. Com a agent de salut li va sorgir la necessitat de fer algun canvi d’estructura professional amb noves projeccions des d’altres visions. Un postgrau sobre teràpies naturals i desenvolupament personal a l’any 2001, li va facilitar aprendre noves eines que va incorporar com intervencions autònomes  al pla de cures.
 

Durant deu anys seguits (2000-2010), va donar suport a la transmissió dels continguts de les noves pantalles del mòdul infermer i la seva interacció amb la resta de pantalles a l’HCAP, la qual cosa li va servir per posicionar-se professionalment.  

Per la Lydia “haver estat tutora de pràctiques d’alumnes d’infermeria, també em va ajudar a poder avançar i a mantenir un acceptable ritme evolutiu, davant de les noves situacions de la gestió de les cures. 

Puc assegurar que ser infermera va estar per a mi una opció personal, i ara com a persona jubilada (2010) continuo activa professionalment, col·laborant, dins dels meus límits en tot allò que està a les meves mans”.
   

La Lydia va llegir la seva tesi doctoral 
Registre i valoració de les creences i valors al pla de cures: percepció d’infermeres d’atenció primària de l’ Institut Català de la Salut,  el passat 10 de juny i li hem volgut fer una entrevista amb motiu d’aquesta fita.
 


1.- Per què has escollit el tema de les cures per la teva tesi doctoral? Les cures és la principal missió del rol de la infermera. Per tant, cal gestionar-les de la millor manera. Sens dubte que la infermera treballa bé, però en els registres no sempre queda prou reflectida aquesta gestió. Han estat molts anys en que la infermera ha tingut cura de la persona, però sense seguir cap filosofia de treball, ni cap metodologia en la seva gestió. Sobre el procés d’atenció d’infermeria (PAI), puc dir, que no fa pas masses anys que el vam conèixer com a tal, estic parlant de finals dels anys 80. Recordo quan es va començar a materialitzar dins de l’ICS, se’ns va presentar a un grup d’infermeres amb càrrecs de gestió, adjuntes i caps d’infermeria, com una nova eina de treball.  La reacció d’algunes d’elles va ser molt contundent, deien: “això nosaltres ja ho fem, encara que no seguim aquest ordre.  Ens volen complicar la vida”. Ho van interpretar com una prescripció de l’empresa, no com un   avenç dins de la professió. 

Les infermeres de l’ICS treballen el pla de cures segons el model conceptual de Virginia Henderson, prescrit per la pròpia empresa. La meva intenció ha estat focalitzar en una part del pla de cures, en la de les creences i valors de la persona, per evidenciar si es tenen present aquestes dades de la persona.  Com infermeres no podem ajudar a l’altre si no sabem què pensa i què sent. Un primer estudi quantitatiu revisant 3.174 plans de cures, ens va permetre evidenciar a quines variables de la valoració de les necessitats bàsiques no s’ havia fet cap registre.

? 2.- El Pla de Salut 2011-2015 aposta per apoderar als pacients, us suposa això a les infermeres un canvi en la manera de relacionar-vos amb els pacients? Actualment els canvis socials en les estructures familiars ha comportat una manera de viure ben diferent i d’entendre els processos de salut. El nucli familiar s’ha transformat,  la qual cosa ha provocat que hi hagin persones amb problemes de salut, que viuen soles, o bé, estan soles una part important  del dia.  Abans en certs indrets ja es contemplava que una persona de la família, l’àvia o la tieta que no s’havia casat, tingues el paper de cuidadora. La persona malalta i depenent tenia garantit el suport durant tot el dia.  En canvi ara, aquesta soledat implica dificultats alhora de garantir l’ajut que li cal.

L’apoderament comporta una via d’ajuda cap a  la persona malalta, i també cap al seu cuidador,  perquè  pugui viure el seu procés de malaltia amb motivació i voluntat,  i amb un òptim grau de resiliència, que li permet acceptar, avançar, decidir i  responsabilitzar-se del seu problema de salut, controlant i decidint el que vol fer, segons els que creu i sent. La infermera és el professional encarregat de facilitar aquest progrés de l’apoderament, sobre tot en aquells processos crònics i complexos. En la gestió de les cures cal contemplar el poder de la persona, el poder del cuidador, i el poder de la infermera. Cal que aquests tres poders estiguin alineats cap un mateix objectiu per  ajudar a la persona a mantenir la posició adequada per evitar desequilibrar el seu procés de salut crònic i complex.  Recomano llegir l’article sobre Empoderamiento y poder: Rev. ROL. Enferm 2014;37(6):424-431.  On es descriu la vinculació d’aquests dos termes en el procés de tenir cura de la persona malalta a l’atenció primària. Autors: Riba L; Buendia C; Boixadera M; Martorell MA.; Piñeiro P; i Zamora JJ.
 

?3.- Com creus que les infermeres valoren la influència que les creences i valors dels pacients tenen sobre la cura que els hi feu? Les infermeres sempre han tingut present a la persona de forma integral i al seu entorn, però tenen dificultats a l’hora d’expressar i  valorar aquestes dades sobre les creences i valors. A la meva tesi s’aporta una sèrie de manifestacions, on les infermeres entrevistades diuen que malgrat que si és important conèixer les creences i valors de la persona atesa, per fer-ne una valoració integral,  no saben com enfocar aquest tema. Moltes infermeres el consideren molt íntim, altres diuen que no tenen temps, també hi han infermeres que asseguren que no en saben prou i els hi fa por preguntar, i mantenir una conversa amb la persona, i per aquest motiu si no és una situació molt flagrant les passen de llarg.   ?

4.- Hi ha una alta percepció entre les infermeres que el registres de les cures, a més de ser feixuc, no té en compta la visió humanística. Com creus que es podria incorporar aquesta visió més humanística i per què és important?
Els models i filosofies d’infermeria tenen una visió humanística que asseguren les  cures integrals.  Si és cert, i segons han manifestat les infermeres entrevistades, que tenen dificultats per fer els registres informatitzats, malgrat que tenen dins del programa eCAP el mòdul infermer,  on estan carregats els catàlegs NANDA- NOC i NIC, però en els registres dins de l’HCAP encara es continua prioritzant els criteris biomèdics. S’evidencia en les polítiques de   l’empresa ICS uns objectius de resultats dirigits  cap a ells mateixos, i pocs cap a la persona  a qui haurien d’anar dirigits.

He viscut de prop l’inici del programa eCAP, i en aquests moments és un programa molt ambiciós,  i com diuen “quien mucho abarca, poco aprieta”.
Les infermeres no n’estan gens contentes. Consideren que els registres dificulten la seva interacció humana com a professionals amb la persona de qui tenen cura.  No sempre els registres poden arribar a reflectir les dades subjectives expressades per la persona malalta.  Moltes infermeres creuen que no poden fer un relat ben fet, per manca de temps i prioritat per fer altres registres prescrits per la pròpia empresa. Caldria desaprendre per tornar a aprendre. Caldria fer una reflexió critica sobre les cures. Caldria un espai infermer menys dispers, on la infermera tingués la comoditat de poder expressar lliurament i sense imposicions el seu criteri clínic. L’ estandardització provoca rutines, a vegades, equívoques a la gestió de les cures.  El pla de cures cal que sigui individualitzat. Cal tenir en compte que un mateix procés de malaltia evoluciona de manera ben diferent en cada persona, per aquest motiu cal fer una valoració integral, amb  els registres  complimentats al 100 per 100.  

?5- Finalment, quines conclusions treus de la teva Tesi i com valores aquestes conclusions. S’ha pogut aportar un coneixement real i complementari sobre les vivències de les infermeres, pel que fa a la interpretació i utilització d’aquestes dades, i la seva implicació en la pràctica clínica dins de les cures. Han estat les mateixes infermeres participants que han avalat els resultats obtinguts, han evidenciat malestar i, sovint, se senten col·lapsades per la constant lluita entre el món laboral, el professional i les necessitats de la població.

L’ empresa ICS ha sofert diversos canvis relacionats amb la política i la gestió sanitària, causats per una visió i una missió cada cop més complexes i més difícils de transmetre a tots els professionals que hi estan treballant.  L’evolució de la gestió i el progrés de les cures han de ser constants i adaptatius a la situació que s’està vivint en el moment present.
En pocs anys, el sistema ha aportat una nova forma de treballar, amb noves competències i nous rols per a la infermeria que, fins aleshores, s’havien prohibit a tots els indrets laborals del país. Cal afegir que per les infermeres ha estat doble el seu compromís, és a dir, la pròpia informatització més la utilització d’un model de cures.

Sens dubte que la informatització dels registres en l’HCAP ha estat una millora dins de l’assistència, encara que durant els primers anys d’implementació va costar molt d’encaixar, no només per les infermeres, sinó per tots els professionals que intervenien en el registre. Després de fer les oportunes reflexions sobre les aportacions de les mateixes infermeres, hem pogut evidenciar la corresponsabilitat de cadascun dels actors que hi figuren. Així és que considerem que el col·lectiu d’infermeria és responsable de les cures. L’empresa ICS és responsable, com a prescriptora, de la gestió dels recursos sanitaris i, per últim, nosaltres som responsables com a investigadores, i la nostra intenció ha estat col·laborar amb les infermeres que estan treballant en l’ICS. Considerem que ens cal més reflexió i menys imposició per ajudar a millorar els processos de cures en benefici de la persona que les rep. 

Llegeix el resum de la tesi doctoral.


Veure totes les noticies

Horari d'atenció

Horari d'atenció a la seu: dimarts de 17.00 a 19.00 hores. Durant el mes d'agost, l'AIFiCC romandrà tancada.

Per realitzar qualsevol altra consulta, feu clic aquí



INFOVACALDIA - Siempre al día con el grupo vacunas de AIFiCCPrograma Beveu MenysFAECAPAGORAAUPAFoCAPInfermera virtualCPICJBIPersonesPKNOSalut i benestarSense fumVacunes