01/06/2017


EL 30% DE LES DONES QUE ES VISITEN A LES CONSULTES DE PRIMÀRIA SÓN O HAN ESTAT VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA

L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya ha organitzat les VI Jornades d’Actualització per millorar coneixements i habilitats en diferents àmbits professionals, entre ells, sobre la detecció de la violència de gènere.

? Segons l’OMS, el 35% de les dones del tot el món han estat víctimes de violència física i o sexual per part de la seva parella.
? La formació dels professionals infermers així com el treball en equip és fonamental per identificar símptomes de maltractament.
? Les víctimes de violència de gènere no solen parlar de la seva situació. Malgrat això, els professionals sanitaris identifiquen un 17% de les víctimes de violència de gènere. Ara bé, el 80% de les víctimes, diuen que no els hagués molestat que se’ls hagués preguntat pel tema².
? Les dones més joves (entre 15 i 19 anys) tenien més risc de patir violència respecte a altres dones de més edat. Els homes joves són més violents que els adults. 

La infermeria de primària té un paper clau en la prevenció de la violència domèstica donada la seva proximitat amb la gent, que li permet detectar i actuar de manera directa. Per a això, ha d&39;estar capacitada per a la seva detecció i prevenció i estar sensibilitzada al voltant d&39;aquest problema social. 

De fet, però, a les consultes d’infermeria de primària, les víctimes no solen parlar de la seva situació espontàniament i resulta difícil identificar situacions de maltractament. Amb tot, estudis recents¹ realitzats amb personal d&39;infermeria demostren que explicar de forma voluntària que es pateix maltractament millora d&39;un 7,5% fins a un 30% quan la dona és atesa per infermeres formades en la matèria. 
És per aquest paper destacat de la infermera en la detecció de casos de violència de gènere, que cal desenvolupar programes formatius encaminats a potenciar les habilitats de les infermeres per a detectar, informar i avaluar els maltractaments. 

L’objectiu és ajudar a la infermera, com explica la Dra. Núria Querol, metgessa de família, membre de la Comissió Nacional contra la Violència de Gènere de la Generalitat,  i membre, entre d’altes,  de la American Society of Criminology i la National Sheriff’s Associaction (NLECAA), “en els casos en què se sospiti que hi ha maltractament cal tenir clar que cal fer una Entrevista Clínica Específica i sempre atendre la dona en un clima de confiança adequat. L&39;entrevista ha d&39;anar dirigida cap a la lesió o causa de consulta, i si se sospita caldrà preguntar directament per la violència domèstica. L&39;exploració física ha de ser minuciosa en forma i fons perquè no s&39;escapin possibles lesions associades. Hem d&39;assegurar la confidencialitat de la pacient i garantir la discreció i intimitat de la mateixa. Hem de creure a la pacient, prendre-la seriosament. I Anirem fent preguntes dirigides des del més general fins al més concret, del tipus: Què tal van les coses a casa? Amb qui viu? Té problemes amb el seu marit? Amb els fills? ... Fins a arribar a preguntar: Se sent maltractada? Se sent segura a casa? Té por? L&39;han agredit físicament o sexualment?. Un cop confirmats els maltractaments, és important no culpabilitzar, respectar les seves decisions i informar dels perills que corre i dels mitjans que té. És aquí on s&39;haurà de valorar en primer lloc la necessitat d&39;una actuació urgent dels professionals de la psicologia/psiquiatria i treball social, i en segon lloc la valoració de la situació del risc vital immediat tant físic, psíquic i social” .

Però per arribar a la sospita, és fonamental, que la infermera estigui alerta i presti atenció als signes i símptomes que poden fer pensar que la pacient pateix maltractaments. I quins són aquests símptomes?. Per la Dra. Querol, que ha parlat sobre violència de gènere a la Jornada de l’AIFiCC, hi ha diversos, “que el company de la pacient contesti per ella o que refusi abandonar la consulta. Que ella miri constantment al seu company buscant la seva aprovació. Que observem discordança entre l&39;incident que explica i el tipus de lesió que presenta. Que hi hagi retard en la petició d’atenció mèdica, que presenti hematomes en diferents graus d’evolució o que hi hagi senyals de lesions antigues (cicatrius, fractures mal tractades), lesions bilaterals i especialment freqüents al cap, el coll, el tòrax i l&39;abdomen. O lesions que indiquen una postura defensiva, o fractures d&39;ossos nasals, dents i mandíbula, o l’esquinçament del lòbul de l&39;orella per arrencament d’arracada”.

Un cop confirmat el maltractament és important que la infermera segueixi els següents passos: ha d’informar la pacient sobre els recursos sociosanitaris disponibles i proporcionar-li telèfons d&39;ajuda urgent. Indicar-li quin són els passos per formalitzar la denúncia, i quins riscos corre la seva salut i la dels seus fills. D’altra banda, ha de remetre a la pacient a Serveis Especialitzats com el Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), el Servei d’Intervenció especialitzada (SIE, integrat per psicòlegs, advocats i treballadors socials), o al Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) del Mossos d’esquadra on es pot trobar orientació i assessorament, encara que no es posi cap denúncia. I finalment, caldrà que la infermera registri els fets, la descripció de les lesions, les proves diagnòstiques, el diagnòstic final i l’actitud terapèutica i evolució de la pacient a la història clínica.

Les conseqüències de la violència de gènere en la salut de les dones
El maltractament té clares conseqüències sobre la salut de les dones que la pateixen. Poden patir: contusions, traumatismes, ferides. O presentar: dolor crònic, trastorns del son, pèrdua de desig sexual, trastorns menstruals, depressió, ansietat, intent de suïcidi, autolesions, abús d&39;alcohol, drogues i psicofàrmacs, o aïllament social, pèrdua d&39;ocupació, entre d’altres. 

La violencia de gènere a Espanya
En l&39;actualitat, la violència contra les dones a Espanya segueix sent encara un fenomen &34;invisibilitzat&34; i immers en l&39;àmbit privat en la majoria de les situacions.  Segons ha explicat Dra. Núria Querol, a la Jornada de l’AIFiCC “la violència contra les dones té profundes arrels socials i culturals i està vinculada al desequilibri en les relacions de poder entre homes i dones en els àmbits social, econòmic, religiós i polític. Les dones en situacions de major risc són aquelles que han estat testimonis o víctimes de violència en la seva infància, que pateixen o han patit aïllament social, que són dependents econòmicament i posseeixen un baix nivell educatiu” i conclou “el factor principal de risc per a la violència contra les dones és, precisament, el fet de ser dona”.

Sobre AIFICC
L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) neix l’any 1996 amb una clara vocació científica. Entre els seus objectius: aglutinar, estructurar i unificar criteris entre els professionals d&39;infermeria familiar i comunitària en defensa dels seus interessos i de la seva professió. Amb prop de 900 socis/es, l’AIFiCC s’organitza en 12 grups de treball que faciliten el desenvolupament professional i científic dels seus associats.

¹ De la Fuente 2005
² Richardsson et al. 2002

Per més informació.  Ester Duran. Premsa AIFiCC   duran.ester@gmail.com


Veure totes les notes de premsa

Horari d'atenció

Horari d'atenció a la seu: dimarts de 17.00 a 19.00 hores. Durant el mes d'agost, l'AIFiCC romandrà tancada.

Per realitzar qualsevol altra consulta, feu clic aquí



INFOVACALDIA - Siempre al día con el grupo vacunas de AIFiCCPrograma Beveu MenysFAECAPAGORAAUPAFoCAPInfermera virtualCPICJBIPersonesPKNOSalut i benestarSense fumVacunes